Les fires són un univers propi on no s’apliquen les lleis del territori que les envolta. Fascinat per aquests espais heterogenis i transgressors, el fotògraf Quim Roca es va passejar durant nou anys consecutius entre les atraccions que s’instal·len a Olot per les Festes del Tura. Amb la seva càmera, Roca buscava capturar el paisatge humà “sense alterar la fluïdesa de la vida que hi transcorre”, com ho descriu ell mateix. Un recorregut crepuscular i nocturn per aquest peculiar escenari poblat per personatges atípics, amb una mirada que oscil·la entre la ironia, la tendresa i l’humor.

L’autor en diu: “Hi pul·lula una altra faràndula, s’hi respira un altre ambient i una certa flaire de passat recent. Alhora és un espai bohemi, caspós, friqui i kitsch, però també nostàlgic i divertit. Ho tenim a Olot, quatre dies l’any o cinc a molt estirar, depèn de la casualitat del calendari. Són les atraccions a l’antiga estació del tren, al recinte firal. I jo ho he volgut documentar. M’hi vaig posar a finals de l’última dècada del segle passat. Però ho vaig deixar estar. No m’hi trobava còmode. Hi vaig tornar l’any 2009 i, ara sí, seriosament, any rere any no hi he faltat cap dia. Ho he intentat testimoniar sense alterar la fluïdesa de la vida que hi transcorre. Per això ha estat vital no mirar pel visor. D’aquesta manera una gran part del projecte s’ha realitzat amb la càmera a la cintura o a l’altura del pit, però sense perdre la capacitat d’atrapar les situacions d’una manera viva i espontània. No hi ha hagut assajos previs. He utilitzat una òptica gran angular molt lluminosa i indispensable per a treballar amb la llum de la nit. Fotografia directa, sense pretensions i sense cap idea preconcebuda. M’ha interessat el testimoni humà, la gent tal com és, però en aquest cas sense interaccionar ni molestar. Després d’Olot, el projecte continua, en pobles i ciutats properes. De moment, en aquest Atraccions en teniu el resultat. Desitjo que en gaudiu.”