Les valls d’Olot, amb un clima de caràcter centreeuropeu, estan cobertes per un exuberant tapís vegetal. Hi coexisteixen espècies de caire ben divers, tot configurant un paisatge que varia sensiblement amb el pas de les estacions. Fins i tot la jonça (Aphyllantes monspeliensis) i el lliri de neu (Galanthus nivalis), dues plantes llunyanes en l’escenari natural, aquí són veïnes: només les separen deu minuts a peu i tres mesos del calendari. Ambdues són indicadors de l’abast de la vegetació de la zona volcànica de la Garrotxa, ja que hi representen dominis oposats: de les seques clarianes dels alzinars amb marfull a l’interior de les vernedes més ombrívoles. També cal destacar el mosaic que formen una àmplia gamma de boscos que s’intercalen sense que calguin diferències notables d’altitud, entre els quals destaquen la roureda humida de roure pènol i les fagedes.