L’escultor Miquel Blay i Fàbrega (Olot, 1866-Madrid, 1936), format inicialment a Olot, va ampliar estudis a París i Roma mercès a una beca d’estudis de la Diputació de Girona. L’èxit aconseguit amb el grup Els primers freds, modelat amb només vint-i-sis anys, el convertiria en un dels escultors d’anomenada a Catalunya al costat d’artistes com Enric Clarasó, Josep Llimona o Eusebi Arnau. El seu gran domini del modelatge el va consolidar en un dels primers llocs de l’escultura estatal i, per extensió, en una de les primeres figures del panorama escultòric hispanoamericà d’aquell moment.

Aquest llibre repassa la biografia i la trajectòria artística de l’escultor, amb la intenció de donar a conèixer les seves obres, alhora que apunta aspectes tècnics relacionats amb el seu treball.